La Plataforma per la reversió del Vinalopó ha mantingut hui una reunió amb el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, en la Casa de les Bruixes a Alacant, una cita concertada en menys de vint-i-quatre hores després de l’abordatge fugaç a Elx el passat dilluns on la plataforma li va fer entrega de documentació i de les seues reivindicacions, quan Gómez es dirigia al cotxe oficial.
En la reunió de més d’una hora, la plataforma ha destacat que els indicadors de mesura amb els quals avala el Govern valencià la suposada eficàcia i eficiència del departament de salut del Vinalopó poden ser fàcilment manipulats per l’empresa al seu interés -com informen alguns treballadors- i no mesuren objectivament la realitat. Des de la plataforma apunten que es palpa a peu de carrer i en les seues pròpies carns, com usuaris, les problemàtiques d’aquest model de sanitat privatitzat i per això li han demanat que amplie els indicadors de mesurament i tinga en compte factors com la carència de plantilla, infinitament molt més reduïda que als departaments públics, que una gran part dels professionals estan treballant sense l’especialitat, les pitjors condicions laborals o la crecent fuga de professionals.
A més, li han assenyalat que els acords de gestió no són un bon instrument de mesura de la qualitat assistencial perquè no inclouen en ells la minva de les plantilles, la fuga de professionals i tants aspectes que no es mesuren en els instruments actuals amb els quals compta la conselleria.
La plataforma ha qüestionat la suposada eficiència perquè «no es coneixen les liquidacions anuals, per tant, no sabem realment quants diners ens costa la concessió: en els últims deu anys no hi ha hagut liquidacions anuals aprovades i no existeixen plans d’inversió, pel qual no es pot saber si l’empresa està complint amb els seus compromisos», ha manifestat Jaime Latour, integrant de la plataforma.
La plataforma ha insistit en la falta de control de les concessions, que ja va denunciar el Consell Jurídic Consultiu mitjançant l’auditoria. Segons diu el document «l’auditoria de la Sindicatura de Comptes va subratllar que l’administració no ha exercit una tutela efectiva sobre els concessionaris en matèria d’inversions, ja que no consta que s’haja aprovat formalment els plans d’inversió anuals ni tampoc els plans quinquennals presentats. A més, tampoc s’havien realitzat auditories integrals, obligacions totes elles imposades en les clàusules del contracte».
Respecte a l’eficiència, el moviment ciutadà ha presentat els seus dubtes sobre la idoneïtat de mantindre el departament en mans privades, fora de la xarxa pública, davant el nou escenari dels macrodepartaments i ha insistit al conseller que encara està a temps de reconsiderar la seua postura. En concret, ha posat en dubte els rànkings i certificacions, pagades per l’empresa, que s’han utilitzat des del propi Govern per a defendre la pròrroga i que suposadament avalen l’excel·lència en centres de salut, com per exemple el de Crevillent, on l’estiu passat un terç de la població no tenia metge assignat.
La plataforma ha subratllat la necessitat de control de la concessió per part de Conselleria de Sanitat, perquè no es tornen a donar situacions com les de Torrevieja. Tal com consta en l’informe de juliol de 2023 de la Secretaria Autonòmica de Justícia i Administració Pública sobre la reversió «en el cas de Torrevieja, la concessionària va donar per finalitzat el contracte temporal de 200 sanitaris que cobrien baixes, fent reforços en general i els contractes per la COVID, quinze dies abans de la finalització del contracte administratiu de concessió, el que va provocar deixar baix mínims àrees com el servei d’Urgències; tancar una planta de cirurgia, 30 llits d’hospitalització, tres d’UCI i deu de maternitat, amb tota la desatenció i caos que això generà».
Il·legalitat de la pròrroga
També s’ha plantejat la dificultat legal de la pròrroga, un problema assenyalat en els informes de la mateixa Conselleria sobre la reversió de Dénia i Manises que diuen que donat que el preu del contracte no pot ser alterat, en el suposat de pròrroga d’aquest servei s’estaria abonant dins de la prima per càpita per la construcció d’un hospital i inversions ja amortitzades, generant un benefici extraordinari per a la concessionària que vulneraria els principis arreplegats en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.
Igualment, s’han posat damunt la taula altres problemes com la incompatibilitat del sistema informàtic utilitzat en el Departament de Salut d’Elx-Crevillent per Ribera Salud amb el de xarxa pública de sanitat, la mancança de personal sanitari especialitzat, la minva de les plantilles, les demores en Atenció Primària i, bàsicament, la desigualtat d’una part de la ciutadania amb la resta de valencians i valencianes que gaudeixen de sanitat de gestió pública. En el cas d’Elx, la desigualtat es manifesta entre la mateixa població que pertany a un departament de salut de gestió pública i l’altra part a altre de gestió privada.
La plataforma ha demanant els informes i les dades que avalen la decisió manifesta de la Generalitat Valenciana de prorrogar el contracte a Ribera Salud sense èxit i afirma que continuará insistint per a aconseguir un canvi de rumb del Govern valencià i que la població i els professionals que pertanyen al departament de salut del Vinalopó no es queden en condicions de desigualtat respecte a la resta de ciutadania valenciana.