sábado, 7 junio de 2025
Suscríbete
ComarcalCV
  • Portada
  • Valencia
    • El Camp de Morvedre
    • El Camp de Túria
    • El Rincón de Ademuz
    • El Valle de Cofrentes-Ayora
    • L’Horta Nord
    • L’Horta Sud
    • La Canal de Navarrés
    • La Costera
    • La Hoya de Buñol
    • La Ribera Alta
    • La Ribera Baixa
    • La Safor
    • La Serranía
    • La Vall d’Albaida
    • Requena – Utiel
    • Valencia ciudad
  • Alicante
    • El Baix Vinalopó
    • El Baix Segura / La Vega Baja
    • El Vinalopó Mitjà / El Vinalopó Medio
    • El Comtat
    • L’Alacantí
    • L’Alcoià
    • La Marina Alta
    • La Marina Baixa
  • Castellon
    • La Plana Alta
    • L’Alt Maestrat
    • L’Alcalatén
    • Els Ports
    • El Baix Maestrat
    • El Alto Palancia
    • El Alto Mijares
    • La Plana Baixa
  • Comunitat Valenciana
  • Opinión
  • Deportes
  • Culturarte
  • AgroNews
  • Explora
  • Colla
  • Arrels
  • Activos
Font ResizerAa
ComarcalCVComarcalCV
  • My Saves
  • My Interests
  • My Feed
  • History
Search
  • Pages
    • Home
    • Blog Index
    • Contact Us
    • Search Page
    • 404 Page
  • Personalized
    • My Feed
    • My Saves
    • My Interests
    • History
  • Categories
Have an existing account? Sign In
Follow US
© 2022 Foxiz News Network. Ruby Design Company. All Rights Reserved.
Cultura

Alina Bronsky: “La gent gran sempre és fascinant. Qui té més a dir: una adolescent o una àvia?”

admin
Por
admin
Poradmin
Follow:
Publicado mayo 11, 2022
60 vistas
6 Min lectura
Compartir en:

NULL

Alina Bronsky va néixer el 1978 a Rússia, va passar la infantesa al costat asiàtic dels Urals i la joventut a Marburg i Darmstadt. Viu a Alemanya des del començament dels anys noranta. La seva primera novel·la, ‘Scherbenpark’ (2008), va ser un best-seller a Alemanya, es llegeix a les escoles i se n’ha fet una pel·lícula. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen ‘Die schärfsten Gerichte der tatarischen Küche’ (2010) i ‘Nenn mich einfach Superheld’ (2013), i contes infantils. Ha rebut nombrosos reconeixements i premis. ‘L’últim amor de Baba Dúnia’ (Les Hores, 2019) va ser preseleccionada com a candidata al Premi del Llibre Alemany. Els crítics en destaquen la destresa en la caracterització dels personatges i en l’ús d’un llenguatge enginyós i poètic.

Portada del llibre.

Pregunta: A Catalunya, ‘L’últim amor de Baba Dúnia’ ha tingut molt bona acollida i el personatge principal, aquesta àvia octogenària, va aconseguir molts admiradors. En aquesta nova novel·la, un dels protagonistes torna a ser una àvia, per què t’interessa tant aquesta edat?

Alina Bronsky: Estic contenta de sentir que els lectors estimen la Baba Dúnia. Per a mi, com a escriptora, el protagonista d’un llibre sempre és el primer que decideixo, com serà el personatge complet, així que no tinc cap possibilitat de canviar-ne més tard l’edat encara que ho vulgui. D’altra banda, la gent gran sempre és fascinant. Qui té més a dir: una adolescent o una àvia?

P.: En aquest llibre els personatges principals van anar de Rússia a Alemanya, aquesta també va ser la teva trajectòria personal. Quines realitats t’agradaria mostrar amb aquest fet?

A.B.: Per a mi, no es tracta d’un país o d’un altre, sinó que volia reflexionar sobre l’experiència de la immigració en general. Normalment es tracta d’històries d’adults que han de començar de nou, sentint-se impotents i havent de tornar a construir-ho tot. Passa sovint que a les famílies migrants els nens superen els seus pares ràpidament i esdevenen persones més competents i, per tant, persones emprenedores, la qual cosa és alhora empoderadora, però també una sobrecàrrega per a aquesta edat. Aquestes són les històries que m’agradaria explicar i, per descomptat, faig servir la realitat que conec per la meva pròpia experiència.

P.: La pèrdua i el dol són centrals a la història, d’on has tret la inspiració per explicar la reacció de l’àvia?

La seva primera novel·la va ser un best-seller a Alemanya.

 

A.B.: Espero que a la novel·la ho hagi aconseguit explicar. El dolor i la culpa són tan aclaparadors que l’àvia literalment destrueix tot el que l’envolta intentant no repetir els errors del seu passat.

P.: La Margo, l’àvia té dificultats per mostrar el seu amor. Per què té aquesta limitació?

A.B.: Des del meu punt de vista, ella mostra el seu amor a cada segon. Només que fa servir el seu propi llenguatge que gairebé ningú entén. L’amor no té a veure amb paraules.

P.: També hi ha una reflexió sobre els models familiars i els rols familiars, fins a quin punt creus que les nostres societats encaren aquestes noves realitats.

A.B.: Les famílies mosaic, germans que només comparteixen un progenitor i altres constel·lacions complexes, són definitivament una realitat nova. També es tracta de la pregunta sobre a qui considerem família i de la diferència entre la família i els amics, entre poder escollir les persones més properes o estar connectat per sempre per vincles familiars sense tenir l’oportunitat de dir que no. De fet, tot això és molt intrigant i ple d’històries noves.

P.: Els protagonistes emigren de Rússia a Alemanya per trobar una vida millor, segons la teva opinió, quins aspectes haurien d’afrontar les societats occidentals per integrar aquests emigrants que encara no estan gestionant?

A.B.: Crec que el més important per a totes les societats és oferir educació al màxim de gent possible. En molts països l’accés a una bona educació és encara molt més exclusiu del que en són conscients. Bones escoles i activitats extraescolars com l’esport per a nens, classes d’idiomes de nivell bàsic per a adults és el primer i més important per a la integració, tota la resta seguirà.

Alina Bronsky en una imatge promocional. (Photo by Ulf Andersen/Getty Images).

P.: La ironia està molt present en el teu estil d’escriptura, per què és tan rellevant en la teva escriptura?

A.B.: De fet, no penso gens en la ironia. Intento escriure el més senzill possible, només per explicar una història el més fàcil i lliure de tota sobrecàrrega emocional possible. No vull establir com s’ha de sentir el lector mentre llegeix el meu llibre, cada lector ha de decidir si riu o plora. L’avorriment i la manipulació són coses que intento evitar als meus relats. Si alguns passatges resulten divertits, n’estic contenta, però no ho faig expressament.

(Agraïm la col·laboració de Bibiana Ripol i Maria Sempere per a l’elaboració d’aquesta entrevista)

Popular Posts

La tecnológica líder Hubtrick aterriza en Argentina para impulsar la transformación digital del continente

La empresa tecnológica valenciana Hubtrick, reconocida como una de las compañías líderes en Europa en…

Por Javier

Rafael Torres presenta su libro “Viviendo más y mejor: el camino hacia una longevidad saludable” en el Club de Tenis Valencia

En un ambiente cálido y cercano, el Club de Tenis Valencia, con más de un…

Por Javier

Mila Villanueva transforma la poesía en arte total con la presentación de Impresiones en el Colegio de Arquitectos de Valencia

El pasado martes 1 de abril, la ciudad de Valencia fue testigo de una de…

Por Javier

You Might Also Like

Anteriores

Los jóvenes de Alboraya podrán resolver sus preguntas a través de un consultorio psicológico gratuito de Instagram 

Por admin
Valencia deportes

Una espectacular simultánea dio brillo al festival ‘La Dama del Ajedrez’

Por admin
Valencia deportes

Juan Roig ha invertido 100 millones de euros en deporte a través de la Fundación Trinidad Alfonso

Por admin
El Camp de Morvedre

Sagunt presenta el pla de neteja extraordinària d’embornals per minimitzar inundacions en cas de pluja extrema

Por admin
Facebook Twitter Youtube Rss Medium
Mas contenido de ComarcalCV:
Welcome Back!

Sign in to your account

jruiz_q18990m4
Password

Lost your password?