Després de gairebé cinc anys des que va esclatar la investigació tant l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, com la resta dels 13 acusats en el cas Alqueria han estat absolts.
La secció primera de l’Audiència Provincial de València no ha vist delicte en el cas que acusava tant a Rodríguez com als seus col·laboradors d’haver realitzat a la Diputació de València -ens del que llavors era president- contractes irregulars entre 2015 i 2018 d’alts directius en l’empresa pública Divalterra per a afavorir al PSPV i a Compromís.
Els acusats, que en tot moment val defensar la seua innocència, feien fornt a una petició de fins 8 anys de presó que demanaven les acusacions -Fiscalia, Acció Cívica i PP- , mentre que el seu defensa demanava l’absolució al no veure cap delicte, com finalment ha ocorregut.
Junt a Jorge Rodríguez entre els que han estat també absolts estan el cap de gabinet de Rodríguez en la corporació provincial, Ricard Gallego, l’assessor Manuel Reguart, els ex exgerentes de l’empresa pública Divalterra, Agustina Brines (Compromís), José Ramón Tiller (PSPV) i Xavier Simón (PSPV); Jorge Cuerda, Josep Luis Melero, Soledad Torija, Raúl Ibáñez, Manuel Carot, Miguel Ángel Ferri, Salvador Femenía y Víctor Jiménez.
En la sentència el tribunal considera que no ha quedat acreditada la comissió dels delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i falsedat en document oficial que els atribuïen la Fiscalia i les dues acusacions populars.
La sentència, que consta de 149 pàgines, ha sigut notificada aquest dimarts a les parts i no és ferma, ja que contra ella cap recurs d’apel·lació davant la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
Les acusacions mantenien que els màxims responsables de Divalterra van dissenyar un sistema artificiós d’àrees de direcció en aquesta societat únicament per a afavorir a membres, afins o simpatitzants dels partits polítics que dirigien la Diputació, PSPV-PSOE i Compromís.
No obstant això, l’Audiència ha conclòs que no sols no ha resultat acreditat que la societat resultara perjudicada econòmicament per aqueix nou model de gestió, sinó que la nova estructura de la societat “va permetre ampliar significativament la seua activitat sense que ho fera el seu pressupost”.
La sentència reflecteix que no va mediar cap concurs públic per a cobrir les direccions d’àrea, així com que la selecció dels contractats, “sense perjudici de l’exigència de formació professionalitat, es va fer entre persones conegudes i afins ideològicament amb els partits que havien aconseguit l’anomenat ‘Pacte del Botànic’”.
No obstant això, precisa a continuació que no pot tindre’s per acreditat que aqueixa nova estructura “obeïra a la necessitat o voluntat de contractar a determinades persones, com una manera de pagar favors o concedir prebendes”.
“Considerem més aviat que l’ordre va ser invers. Es va dotar a Imelsa d’una nova estructura que (…) es va considerar més eficaç per al compliment dels fins socials; i es van buscar persones que foren capaces per a l’acompliment”, puntualitzen els magistrats.
En aquest sentit -raonen- “no menys important que la seua formació i professionalitat, es van buscar persones que pogueren meréixer la confiança de l’equip directiu”. Per tant, “no és estrany que aquestes persones foren políticament pròximes als partits del govern de la Diputació i del govern de Imelsa”, afig el Tribunal.
De la mateixa manera, la Sala considera que les persones contractades van exercir un treball efectiu en l’empresa i que no pot dir-se que aquest treball fora “irrellevant o mancat de responsabilitat”.
Els magistrats també descarten que els fets siguen constitutius del delicte de malversació, ja que les persones contractades, amb independència del tipus de contracte que van subscriure, “van complir les funcions corresponents al director/a de les seues respectives àrees”.
Aqueixa circumstància “impedeix parlar de sostracció o desviament de fons, perquè les quantitats satisfetes estaven pressupostades per al fi a què es van destinar”.
Per tant, segons recull la resolució judicial, “no hi ha hagut perjudici per a les arques públiques, perquè la societat es va beneficiar del treball que els contractats van exercir”.
La mateixa conclusió aconsegueix la Secció Primera de l’Audiència sobre el delicte de falsedat documental, perquè “el contracte respon estrictament a la voluntat de les parts”.