La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha autoritzat el tancament temporal de cinc plantes elèctriques de Naturgy, una d’elles la de Sagunt. Concretament es tancarà el grup 3 d’aquesta central de cicle combinat inaugurada en 2004, admetent així la petició presentada per l’empresa el 25 de maig de 2017.
D’aquesta forma el Suprem estima parcialment el recurs de Naturgy contra la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud de tancament temporal per quatre anys d’aquestes plantes, primer davant la Direcció General de Política Energètica, i al secretari d’Estat d’Energia, després, al·legant que, a causa del baix factor de càrrega, les centrals s’havien vist afectades amb rendibilitat econòmica molt inferior a la necessària per a recuperar la inversió.
No obstant això, el tribunal desestima la segona pretensió de Naturgy que demanava que es reconeguera el seu dret a ser indemnitzada pels danys i perjudicis patits a conseqüència del fet d’haver mantingut a la disposició del sistema elèctric les cinc centrals a què es refereix el seu recurs, en el període comprés entre la data en què l’Administració degué respondre a la seua sol·licitud de tancament, és a dir, des del 25 de maig de 2018, fins al moment en què guanye fermesa la sentència que pose fi a les presents actuacions. Naturgy assenyalava que l’import de la indemnització hauria de fixar-se en execució de sentència, una vegada que siga coneguda la data en la qual pot procedir al tancament de les centrals.
El Suprem argumenta que la part recurrent no va acompanyar la seua demanda de cap document que justificara la procedència de la indemnització que reclama, com exigeix l’article 56.3 de la Llei de la Jurisdicció, ni tampoc va fer cap referència a cap extrem relacionat amb aquesta pretensió, ni va proposar mitjà de prova algun sobre aquest tema, segons exigeix l’article 60.1 de la Llei de la Jurisdicció per als punts de fet necessitats de prova, sinó que va diferir tot el relatiu a la prova dels danys i la seua quantia a la fase d’execució de sentència.
A més la Sala considera que no cal suplir la prova dels danys durant la fase processal destinada a això, que és el període de prova, per una remissió en bloc de tota eixa activitat d’acreditació dels fets constitutius de la pretensió a una fase posterior a la sentència que ha de pronunciar-se sobre la realitat d’aquests.