NULL
El dia 11 de setembre es complien 41 anys del més greu dels atemptats que va patir el gran intel·lectual de Sueca, Joan Fuster, el qual va quedar impune també
Aquest diumenge es commemorava el 41è aniversari de l’atemptat contra Joan Fuster, el gran intel·lectual valencià del segle XX. Però quatre dècades després ningú ha estat jutjat i molt menys condemnat per aquest intent d’assassinat.
L’atemptat es va produir a la matinada del 11 de setembre de 1981. Tal i com s’ha escrit, a les 5:30 va explotar una primera bomba i als pocs minuts un segona, amb un interval pensat per poder pillar de ple a Fuster. Tal i com recull el diari Balears: “En sentir la primera explosió, varen sortir al carrer i pogueren comprovar que una de les finestres de la planta baixa havia estat destrossada. Pérez Montaner va observar que encara hi havia fum i va veure que hi havia un altre artefacte explosiu i varen tenir el temps just per allunyar-se’n i evitar així una mort segura”.
Les bombes van causar desperfectes en habitatges veïns i vehicles del carrer.
En teoria es va iniciar una investigació policial per a trobar l’autoria d’aquest atemptat terrorista, però ningú va saber mai res dels suposats avanços o indagacions fetes, en uns temps on el terrorisme d’extrema dreta campava amb total impunitat. No era el primer cop que s’atemptava contra Fuster. Ja va passar en 1978. Poc més d’un mes després d’aquest 11 de setembre, el 15 d’octubre de 1981 també s’atemptava contra la Universitat de València
El senador de Compromís, Carles Mulet, va presentar justament l’onze de setembre de l’any passat una sol·licitud al Govern on recordava que, segons apunta l’hisotirador Borja Ribera en la seua tesi doctoral titulada ‘La violencia política en la Transición valenciana (1975-1982)’, “la Policía nunca logró identificar a los autores del ataque a pesar de que unos vecinos anotaron el modelo, el color y una parte de la matrícula del vehículo con el que presuntamente huyeron. El 11 de septiembre de 1981 se produjo el segundo ataque, mucho más grave que el anterior».
D’una altra banda el periodista Francesc Bayarri, autor del llibre ‘Matar a Joan Fuster (i altres històries)’, va obtindre part de la documentació judicial del cas, però no s’ha aconseguit accedir al conjunt dels arxius olicials sobre l’atemptat. De fet el brevíssim sumari (diligències prèvies 802/1981 del Jutjat de Sueca) va ser exporgat per l’arxiu del Ministeri de Justícia, malgrat ser un document d’un enorme valor històric.
A conseqüència de l’atac contra Fuster, gran part de la societat valenciana es va mobilitzar massivament en solidaritat amb l’escriptor i la Universitat de València va celebrar un homenatge.
Poc després d’aquests actes, el 15 d’octubre de 1981, un artefacte explosiu va esclatar en l’edifici de La Nau de la Universitat de València, deixant tres treballadors de la institució acadèmica ferits (un d’ells, Luis Tolosa, va perdre un peu).
Quatre dècades després d’aquests lamentables fets, els especialistes (historiadors, periodistes, filòlegs, acadèmics o biògrafs) tenen moltes dificultats per a accedir a la documentació judicial i policial sobre aquests fets tan rellevants per a l’estudi de la història de la transició valenciana. Convé destacar que els fets es remunten a fa 40 anys.
Per tot això, aquest senador sol·licita al Ministeri de l’Interior, al Ministeri de Justícia i al Ministeri de Defensa una relació de tota la documentació sobre els tres episodis enumerats (primer atemptat contra l’habitatge de Joan Fuster el 18 de novembre de 1978, segon atemptat l’11 de setembre de 1981 i atemptat en La Nau de la Universitat de València el 15 d’octubre de 1981), incloent-hi qualsevol tipus de diligència judicial o prejudicial; informes policials de qualsevol unitat (especialment de la Comissaria General d’Informació de Madrid i de la llavors anomenada Brigada Regional d’Informació de València, així com dels TEDAX); informes o comunicacions del Govern Civil de València; informes del llavors anomenat Centre Superior d’Informació de la Defensa (CESID), així com qualsevol altre document oficial que puga trobar-se en l’Arxiu General del Ministeri de l’Interior, en qualsevol arxiu del Ministeri de Defensa o del Ministeri de Justícia, en la Prefectura Superior de Policia de València, en la Delegació del Govern a València o en qualsevol altra dependència pública o arxiu públic (incloent depòsits dedicats a l’expurgue), a més dels documents al·ludits.
Respostes
Davant la pregunta de Mulet la resposta del Govern ha sigut: «La gestió dels mitjans, tant materials com personals dels arxius judicials Territorials i de la Junta de Expurgo de Documents Judicials, ha sigut assumida per la Generalitat Valenciana. En l’exercici d’aquestes competències, s’han dictat, entre altres normes, el Decret 61/2006 de 12 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de la Junta de Expurgo de documents Judicials i es crea el Fons Històric Judicial de la Comunitat Valenciana i l’Ordre 2/2020, de 6 de febrer, de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, per la qual es crea el Servei Comú Processal de l’Arxiu Judicial Territorial de la Comunitat Valenciana, Depòsit de Peces de Convicció i Vehicles. Per l’anterior, no es pot accedir a la petició de lliurament de documentació sol·licitada per mancar de la necessària competència sobre l’arxiu judicial en el qual possiblement es troba aquesta documentació».
Aquesta ha estat la resposta de la Conselleria de Cultura: «Els fets ocorreguts els dies 11 de setembre de 1981 i 15 d’octubre de 1981 van donar lloc a l’obertura dels expedients de Diligències Prèvies números 802/1981 i 2917/1981 pels Jutjats de 1a Instància i Instrucció número 1 de Sueca i pel Jutjat d’Instrucció número 3 de València, respectivament. Els expedients corresponents a tots dos procediments van ser remesos pels referits òrgans judicials a l’Arxiu Judicial Provincial de València i els mateixos apareixen inclosos en l’Annex III de l’Anunci relatiu als acords de la Junta d’Expurgació pels quals es declaren acabats, prescrits o caducats diversos expedients judicials, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) núm. 5818, de 31 de juliol de 2008. Al març de 2015 es va procedir a la destrucció d’aquests expedients.»
Pels fets ocorreguts el 18 de novembre de 1978, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sueca va incoar les Diligències Prèvies 1036/1978. D’acord amb la mateixa informació, no consta l’entrada d’aquest expedient en l’Arxiu Judicial Provincial de València, per la qual cosa es desconeix el seu destí. Cosa que es comunica per al seu trasllat a la il·lustre diputada, de conformitat amb el que estableix l’article 12 del Reglament de Les Corts.
Per als parlamentaris de Compromís, aquest fet demostra un cop més la “total impunitat amb la qual va actuar la violència de l’extrema dreta terrorista durant la transició” al País Valencià. “Van tindre tota la impunitat, els seus actes no van ser mai investigats amb la profusió i interès necessaris per erradicar-la, durant anys van infligir la violència extrema fins al puc de posar bombes als principals referents culturals, per impedir avançar amb normalitat el nostre procés de recuperació autonòmic. Que ara no es puga accedir a les suposades investigacions policials per haver-se destruït, obri més sospites encara sobre les actuacions dels poders polítics i policials en aquella època” ha valorat Mònica Álvaro.
Per la seua banda, el senador Carles Mulet ha volgut també aprofundir en la necessitat de transmetre que el miratge de la suposada transició exemplar és un mite fals. “La transició al nostre Estat i especialment al nostre país va ser extremadament violenta, amb morts i atemptats, que van poder ser de gran violència contra el valencianisme polític perquè no es va fer absolutament res per aturar-la, més bé s’alimentava des de certs poders i estaments o certa premsa. Es van destruir els expedients i mai sabrem si va ser per acabar sense trobar a ningú, o per deixar prescrita o caducada, intencionadament o no, la instrucció de tots aquests casos”.
Per a Compromís, en l’any Fuster, és necessari conèixer la transcendència de la figura de l’assagista de Sueca, que fins i tot el va convertir en una víctima del terrorisme feixista.
